Guia d'hàbitats aquàtics

15. Vegetació de sòls salins

Vegetació, arbustiva o herbàcia, pròpia de zones temporalment inundades amb aigua salobre, ja sigui per influència salina (al litoral), o bé per dissolució de sals del sòl (a l'interior).

La vegetació arbustiva dominant són espècies halòfiles com les salicòrnies o els salats.

En el cas de vegetació herbácia hi dominen certes espècies de joncs i ensopegueres.

21. Llacunes litorals

Masses d’aigua costaneres, separades del mar per un banc de sorra o de fang.

Generalment salines a causa del seu origen, però, en les àrees deltaiques, poc o molt desalinitzades per efecte de la utilització del sistema. Són hipersalines únicament les de mida petita, en què l’única aportació d’aigua dolça prové de la pluja.

Poden tenir vegetació vascular o només plàncton i poblacions d’algues.

22.1. Aigües dolces estagnants

22.3. Vegetació amfíbia

22.4. Vegetació aquàtica

22.5. Masses d'aigua temporeres

23. Aigües salabroses o salines

Masses d’aigua salobre o salina que ocupen depressions tancades.

Poden dur masses d’algues (unicel·lulars o filamentoses), planctòniques o bentòniques, tapissos d’asprelles ancorades al fons o poblaments d’herbes submergides o flotants (normalment hidròfits poc vistosos, de fulles estretes i primes).

37. Jonqueres, herbassars i prats humits

53. Vores d'aigua i hàbitats inundables dels aiguamolls

54. Molleres i comunitats fontinals

62.5. Roques humides

80. Terres agrícoles i àrees antròpiques