Guia d'hàbitats aquàtics
15. Vegetació de sòls salins
Vegetació, arbustiva o herbàcia, pròpia de zones temporalment inundades amb aigua salobre, ja sigui per influència salina (al litoral), o bé per dissolució de sals del sòl (a l'interior).
La vegetació arbustiva dominant són espècies halòfiles com les salicòrnies o els salats.
En el cas de vegetació herbácia hi dominen certes espècies de joncs i ensopegueres.
21. Llacunes litorals
Masses d’aigua costaneres, separades del mar per un banc de sorra o de fang.
Generalment salines a causa del seu origen, però, en les àrees deltaiques, poc o molt desalinitzades per efecte de la utilització del sistema. Són hipersalines únicament les de mida petita, en què l’única aportació d’aigua dolça prové de la pluja.
Poden tenir vegetació vascular o només plàncton i poblacions d’algues.
22.1. Aigües dolces estagnants
22.3. Vegetació amfíbia
22.4. Vegetació aquàtica
22.5. Masses d'aigua temporeres
23. Aigües salabroses o salines
Masses d’aigua salobre o salina que ocupen depressions tancades.
Poden dur masses d’algues (unicel·lulars o filamentoses), planctòniques o bentòniques, tapissos d’asprelles ancorades al fons o poblaments d’herbes submergides o flotants (normalment hidròfits poc vistosos, de fulles estretes i primes).