Guia d'hàbitats aquàtics

21.211. Llacunes litorals amb comunitats submerses de Ruppia, Potamogeton pectinatus (espiga d'aigua)...

Aspecte

Llacunes costaneres amb poblaments de plantes vasculars, de fulles estretes, arrelades al fons.

Ecologia

Àrees biogeogràfiques – Litoral marítim.

Ambients que ocupa – Zones marginals deltaiques; àrees litorals, darrere les platges.

Clima – Mediterrani marítim.

Condicions del medi – Tot i que la salinitat i el volum de l’aigua són molt fluctuants en funció del balanç hidrològic (precipitacions, oscil·lacions del nivell del mar, temporals marins, evaporació, etc.), aquestes llacunes mai no s’arriben a dessecar a l’estiu. Fons llimosos i sorrencs.

Distribució dins el territori català

Territoris catalanídic (deltes de l’Ebre i del Llobregat) i ruscínic (aiguamolls de l’Empordà).

Gestió, usos i problemes de conservació

L’àrea prístina d’aquest hàbitat s’ha reduït molt en els darrers segles a conseqüència de la dessecació o de l’alteració hidrològica de bona part de les llacunes litorals. Moltes d’aquestes masses d’aigua, si més no les de dimensions més grans, s’han convertit en receptors d’aigua dolça d’origen agrícola i han esdevingut salobres i eutròfiques. Les llacunes petites han estat considerades, sovint, medis insalubres, de manera que una bona part s’han convertit en abocadors de deixalles i de runes i altres han estat dessecades. Cal fomentar la valoració pública i social d’aquests ambients, vist el seu interès faunístic, ecològic, paisatgístic…, i controlar tant la qualitat de l’aigua entrant com la utilització de l’hàbitat.

Informació general

HICSi
HIC prioritarioSi
Distribució general dins EuropaÀrea europea extensa
Freqüència dins del territori CatalàMolt rar
Forma d'implantació territorialSuperfícies mitjanes
BiodiversitatBaixa
AmenaçaMolt ameneçat
?