Tipus de punts d'aigua
22a. Estanys (i embassaments) d'alta muntanya
Aspecte
Estanys i basses d’alta muntanya, siguin naturals,siguin modificats per obres hidràuliques diverses,siguin creats artificialment. El seu aspecte és forçadivers, tant per la mida que poden assolir com per lescaracterístiques geomorfològiques de la cubeta, elcolor de l’aigua o les poblacions vegetals que hi crei-xen. Pel que fa a aquestes darreres, són especialmentvistoses les poblacions d’hidròfits flotants que este-nen les fulles i obren les flors ran d’aigua,els voralscoberts d’helòfits (especialment Carex rostrata)iencara les poblacions totalment submergides d’al-guns hidròfits,com els isòets que poden formar peti-tes praderies. Sobre els fons llimosos d’aigües poc omolt carbonatades poden créixer tofes més o menysdenses d’algues carofícies.
Ecologia
Àrees biogeogràfiques –Estatges subalpí i alpí.
Ambients que ocupa –Estanys, embassaments ibasses, situats sobretot als circs glacials i en alguncas al fons de les valls.
Clima –Subalpí o alpí.
Substrat i sòl –Qualsevol mena de substrat, peròespecialment roques dures i impermeables.
Distribució dinsel territori català
Pirineus, sobretot axials
Gestió, usos i problemes de conservació
La diversitatd’hàbitats que inclou aquesta unitat no permet fer gaire consideracions generals. Els usos depenen en bona part de les característiques de l’estany. Els més grans són sovint aprofitats per la indús-tria hidroelèctrica. D’altra banda, grans i petits hanestat des de sempre sovintejats per pescadors quen’han modificat substancialment el poblament faunís-tic per desajustos en la competència entre peixos iamfibis i per introducció d’espècies exòtiques. Pel quefa a la conservació, es donen casos molt diversos. Hi ha hàbitats molt sensibles a la variació de les condi-cions ambientals, com són una bona part dels estanysiles basses naturals; les masses d’aigua artificials (embassaments) no solen tenir tants problemes
