Tipus de punts d'aigua
54. Molleres
Aspecte
Formacions dominades per herbes vivaces graminoides, especialment del gènere Carex, fent bonys isolats entremig dels quals hi circula l’aigua, o bé cobrint totalment el sòl en forma de gespa densa, totalment xopes (molleres, patamolls).
Als terrenys menys humits, les molleres s’enriqueixen amb un bon nombre d’espècies pròpies de les pastures de pèl caní, i si l’oscil·lació de la capa freàtica és acusada s’hi fan plantes de les pastures higròfiles, com ara l’alba roja (Molinia coerulea). Sovint hi criden l’atenció algunes plantes insectívores que les clapegen en forma de petites rosetes de fulles apegaloses. De vegades presenten un estrat muscinal força dens, que pot estar dominat per esfagnes.
Ecologia
Àrees biogeogràfiques –Estatges subalpí i alpí.
Ambients que ocupa –Mulladius, planells on l’aigua aflora o s’escola lentament, vores de rierols, basses i estanys.
Clima –Subalpí o alpí; important només de manera indirecta, ja que l’hàbitat depèn bàsicament de l’aigua que xopa el sòl.
Substrat i sòl –Roques i materials quaternaris generalment de caràcter àcid. Sòl torbós, xop la majorpart de l’any, amb un horitzó superior constituït permatèria orgànica poc descomposta,fibrós,amb clara tendència a la mineralització,de reacció àcida i amb mala disponibilitat de nutrients.
Distribució dins el territori català
Pirineus. A partir de 1.600 m d’altitud en amunt (potarribar fins a 2.850 m).
Gestió, usos i problemes de conservació
Relativament freqüentades pel bestiar (vaques i egües) quan cerca aigua o frescor. La dependència d’aquest hàbitat d’un nivell freàtic superficial el fa vulnerable a qualsevol actuació que el desequilibri (drenatges, barratges que modifiquen la capacitat dels estanyols, aprofitaments hidroelèctrics que alteren el cabal d’aigua dels rierols...). L’escàs valor que s’ha donat a les molleres i torberes ha fet recular l’extensió que tindrien de manera natural; la dessecació mitjançant drenatge dels mulladius ha estat una pràctica habitual, que caldria controlar si es vol preservar aquesta mena d’hàbitats.
Poc interessant en l’aspecte agrícola i ramader, bé que el bestiar, especialment vaques i egües,el sovinteja en èpoques seques. Una freqüentació excessiva compacta molt el sòl i desfà l’estructura de la coberta vegetal.
Caldria mantenir aquest hàbitat a tot arreu on encara existeix, ja que, a banda de ser relativament rar i d’ocupar superfícies poc extenses, conté força plantes especials i té un gran interès ecològic per al manteniment de la qualitatde les aigües.
