Notícies

Ampliació de la llacuna del Torrent del Pi

07-02-2017
Paisatges Vius - S.O.S. Samaruc

En el marc del projecte S.O.S. Samaruc, la darrera setmana de gener i la primera de febrer de 2017 va tenir lloc l'ampliació de la llacuna del Torrent del Pi, un espai que ja acollia una població mixta de fartet i samaruc. Per aquesta raó l'actuació es va haver de fer amb molt cura...

La llacuna del Torrent del Pi es considera la joia de la corona del samaruc, ja que acull una població sana i viable des de fa més de 20 anys, que a més conviu amb el fartet, un altre espècie en perill d'extinció. No obstant, el progressiu rebliment de la llacuna per acumulació de vegetació i sorra de la platja, limitava el creixement de la població ictiològica i feia perillar la seva conservació a llarg termini.

Donada la presència d'espècies en perill d'extinció, l'estratègia de restauració no es va centrar en excavar la llacuna existent, sinó en la creació de dues noves llacunes adjacents. L'actuació es va planificar a l'època de minves (amb un nivell baix del nivell freàtic) per tal de mantenir les tres masses d'aigua desconnectades durant les obres. En època de pluges o baixes pressions les tres llacunes quedaran connectades i els peixos podran colonitzar de manera natural les noves llacunes.

Les dues noves llacunes tenen les següents característiques:

• Llacuna de la platja. A la part litoral es va excavar una nova llacuna que realment era part del què havia estat la llacuna original, però que es va anar reduint per l'aportació de material durant els temporals de mar. Una fotografia presa l'any 1985 va servir de referència per recrear el seu aspecte anterior. La nova llacuna té una forma allargada i irregular, amb una part ampla i una de més estreta, situada de manera paral·lela a la línia de costa. La fondària màxima és de 2 metres, i la mitjana d'uns 1,5 metres. Només una estreta franja d'un metre de terra i canyís la separen de la llacuna original.

• Llacuna superior. La llacuna superior es va excavar en una zona que en temps recents mai havia estat inundada. Les dimensions d'aquesta llacuna són considerables: 50 metres de longitud, 30 d'amplada i una fondària màxima de 3 metres. La separació amb la llacuna original és de només una baixa franja de 4 m. de terra i vegetació palustre (bàsicament boga, Typha latifolia), de manera que podrà ser fàcilment colonitzada pels peixos quan el nivell d'aigua incrementi.

Els treballs van ser supervisats en tot moment pels tècnics del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre, responsables del seguiment semestral de les poblacions de peixos a la llacuna i que van donar l'alerta de l'estancament de la població a causa de la reducció de superfície de la llacuna original.

La creació d'aquest complex lacustre va ser possible gràcies al suport de la Fundació Andrena i la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Medio Ambiente del Gobierno de España.