Serp de collaret - Natrix astreptophora / Natrix helvetica
IDENTIFICACIÓ
Serp mitjana-gran (70-100cm) i cos robust, amb el cap ben definit, ulls grans amb la pupil·la rodona i l'iris taronja.
El nom es deu a un collar característic de color blanc groguenc amb la vora negra, propi dels individus juvenils. En canvi la coloració adulta és uniforma d'un color verd o gris, a vegades amb petites taques fosques. El ventre és de color blanc amb taques fosques irregulars.
HÀBITAT
La trobem arreu del territori, i aparentment no presenta gaires factor limitants ja que la trobem pràcticament en tot tipus d'hàbitat. Tot i així sembla preferir ambients de ribera i boscos caducifolis eurosiberians. Els juvenils els podem trobar a prop o a l'interior de basses, rierols... en canvi els adults els podem trobar en ambients força secs.
COMPORTAMENT
Fugiran a l'aigua si se les troba prenent el sol a prop d'aquesta, però no es submergeixen tant sovint i tant de seguida com les serps d'aigua (Natrix maura). Més sovint, neden per la superfície i s'amaguen a l'altra banda del cos d'aigua lluny de l'observador. Si se les troba lluny de l'aigua, fugiran ràpidament entre matolls o en algun refugi. Si es veuen capturades o acorralades, bufen i simulen atacs que en molt comptades vegades acaben amb una mossegada, innòcua, ja que no tenen cap mena de verí. També es poden fer les mortes tombant-se panxa enlaire i deixant penjar la llengua, i/o alliberar una substància especialment pudent per la cloaca.
Fent-se la morta mostra el ventre, clar a prop del cap, però que sovint es va tornant contrastat al centre del cos, amb fosc al centre i els marges clars.
DISTRIBUCIÓ MUNDIAL
La trobem del nord d'Àfrica als límits d'Escòcia i Escandinàvia, per tot Europa, i a l'est fins l'Àsia Central (Buriàtia i Mongòlia).
DISTRIBUCIÓ A CATALUNYA
La trobem present per tot el territori continental. A la Catalunya oriental humida es troba de manera més o menys continua, mentre que a la resta del territori ho fa de forma aparentment discontínua, o si més no amb densitats baixes. En els territoris més àrids de la plana de Lleida i el camp de Tarragona està localitzada, sovint seguint els cursos d'aigua.
CONSERVACIÓ
Tolera la presència humana i es pot adaptar a diferents punts d'aigua, tant naturals com artificials. Les principals amenaces les trobem a les zones més mediterrànies i/o de clima sec, on és més sensible als factors ambientals desfavorables (destrucció boscos de ribera, contaminació, disminució del nivell freàtic) que condicionen el declivi de les poblacions d'amfibis i els seus propis hàbitats òptims, si més no pel que fa als juvenils. Així doncs, als Països Catalans hi podria haver una davallada important, tenint en compte que aparentment era força més freqüent a principis del segle XX.