Guia de fauna aquàtica

Tortuga d’estany - Emys orbicularis

Identificació

Tortuga que no sol superar els 20cm de longitud. La closca té una forma lleugerament ovalada una mica més ample a la part posterior. La coloració de fons és negra o marró, amb taquetes grogues al cap, coll i extremitats, així com en les parts superiors de la closca, on poden presentar-se com a punts aïllats o com a una sèrie d'estries grogues. El plastró (regió ventral de la closca) és groc o ataronjat, freqüentment amb taques fosques de diferent extensió.

Hàbitat

La trobem en masses d'aigua de terra baixa mediterrània, per sota els 600m. Habita en aigües estancades interiors, com també en aiguamolls, aigües salobroses, llacunes litorals i barrancs en llocs força àrids. Se la troba en aigües netes i en general amb bona cobertura vegetal.

Distribució mundial

Des de l'àrea del Mar d'Aral fins a Portugal i des de Lituània i Dinamàrca fins el sud de les penínsules Ibèrica, Itàlica i Balcànica. També és present a les illes de Còrsega, Sardenya, Sicília, Mallorca i Menorca, així com al nord del Marroc, d'Algèria, Tunísia i el Pròxim Orient, des del nord d'Iran a Turquia i des de Rússia a Síria.

Distribució als països Catalans

La trobem preferentment en aiguamolls litorals i prelitorals, així com al llarg del riu Ebre, i remuntant pel Segre i per la Noguera Ribagorçana, molt localitzada. A la Catalunya Nord resulta molt escassa i localitzada mentre que al País Valencià està present des de la Marina Alta fins al Baix Maestrat, en 12 poblacions litorals. A Menorca és present en 16 localitats, en torrents i àrees humides litorals amb una distribució bàsicament perifèrica, mentre que a Mallorca la trobem principalment pels voltants de s'Albufera.

Conservació

En general es tracta d'una tortuga en regressió als Països Catalans, excepte a Menorca on es pot considerar abundant. Una de les principals afectacions d'aquesta espècie és l'alteració i la construcció al litoral, que sobretot ha afectat a les poblacions del País Valencià i el Tarragonès. La introducció de fauna exòtica, com grans peixos depredadors (el luci, la perca americana o el silur) o el cranc vermell, i anàtids domèstics, podrien actuar com a limitadors poblacionals, ja que poden ser potencials depredadors de nounats o inclús de tortugues joves. També les tortugues americanes, que provoquen com a mínim situacions de competència. A més, proliferacions d'algunes espècies autòctones com el senglar, la guilla, el teixó o espècies d'ardeids també poden afectar aquesta espècie ja que són depredadors potencials de les postes o els nounats.

Taxonomia
GrupRèptils
OrígenEspècie autòctona
Estat de conservació
Global (UICN Red List)Quasi amenaçada (NT)
Entrar observació